diumenge, 26 de maig del 2013

Cherry pie o pastís de cireres



Sembla que el bon temps no vol acabar d' arribar, però aquí tenim les primeres cireres de la temporada per recordar-nos que la primavera és aquí. Encara que l'aigua que ha caigut no les afavoreix gens,  aquestes que ens va portar ahir el Miguel, acabades de collir de l'hort, són magnífiques, amb aquell punt entre dolç i àcid.
He aprofitat per fer un pastís que em va recomanar en Mike l'any pasat, però que no vaig poder fer per falta de cireres. Si recordeu, ja he compartit alguna vegada receptes procedents de la cultura tradicional nord-americana (aquí i aquí). La veritat és que queden fantàstiques i són d' elaboració molt senzilla, ja ho veureu: 

Ingredients:
  • 4 tasses de cireres
  • 1 tassa de sucre
  • 1/4 de tassa de farina de blat de moro (maizena)
  • 2 làmines de pasta de brisa. 


Preparació:
  • Primer prepararem el farcit, rentem les cireres i els traiem el pinyol.
  • Les posem al foc en un cassola a foc mig, fins que deixin anar el suc, aproximadament uns 10 o 15 minuts. Remeneu-les sovint.
  • En un bol, barregeu el sucre amb la maizena, i hi aboqueu la barreja a les cireres calentes.
  • Ho seguim cuinant fins que el farcit s'hagi espessit, aproximadament 2 minuts. Després ho retirarem del foc.
  • Ho deixem refredar en un plat a part.
  • Escalfem el forn a 180º per dalt i per baix.
  • Folrem el motlle amb paper vegetal, hi posem una de les làmines de pasta i en tallem els sobrants de tot el voltant, fent que s'adapti al motllo.
  • Aboquem el farcit de cireres.
  • Amb l'altra làmina de pasta fem una rodona de la mida del motllo i li fem uns talls perquè el farcit pugui respirar.
  • Cobrim el farcit amb aquesta rodona i rematem amb els dits les vores del motllo perquè quedin les dues masses sellades.
  • Enfornem el pastís uns 20 minuts o fins que estigui daurat.
Presentació:
  • Es pot menjar tebi o bé fred, sempre acompanyat d'una mica de nata muntada o una bola de gelat de vainilla.


I bon profit!!!!

1 comentari:

  1. Hola Xavi! Amb vaig animar a fet-ho per compartirlo amb els amics.Va queda molt bo; però la propera vegada haure de fer els talls més grans, ja que va sortir el farcit per eld voltamts:-/
    Et feliçito per el teu blogs.

    ResponElimina

Deixa el teu comentaria aqui:
Recorda a signar si comentes com a Anònim. Gràcies.